EDITORIAL
Benvolgut Amic, benvolguda Amiga
A les portes del període vacacional, ens trobem encara en un període d’incertesa a causa dels rebrots que estan apareixen a tota Espanya.
En aquest butlletí destaquem l’aprovació de l’Avantprojecte dels APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana) que en principi marcarà un avanç en la gestió dels polígons industrials a Catalunya, seguint amb substancials diferencies el model de Valencia.
Bona noticia els plans d’inversió de la SEAT a Martorell, que sense dubte tindrà gran repercussió en el sector de l’automòbil, desprès de la desfeta de Nissan.
Que passeu unes bones vacances.
Una cordial salutació,
Carlos Rodríguez Ferrer
ANÁLISIS
La gestió dels polígons industrials a Catalunya: des de l’associacionisme a les Àrees de Promoció Econòmica Urbana
A Catalunya, hi ha un total de 1.535 polígons d’activitat econòmica (PAE) censats, que concentren un total de 43.749 empreses i 28.967 Ha de sòl industrial.
L’any 2016, EIDE va col·laborar amb la UPIC per a realitzar un estudi sobre la situació actual de l’associacionisme a l’àrea metropolitana de Barcelona. Les principals conclusions que es van extraure de l’estudi van ser:
- De mitjana, un 12,3% dels PAE tenen una associació d’empreses del polígon industrial i un 28% de les empreses en aquests PAE estan associades.
- Un 19,8% dels PAE de l’àrea metropolitana no tenen cap entitat associacionista empresarial que representi a les empreses del PAE.
Associacions empresarials a l’AMB. Font: AMB. Desenvolupament Social i Econòmic
Alguns del principals motius pels que no s’han desenvolupat associacions empresarials han estat els següents:
- Manca d’iniciatives per part dels empresaris del polígon.
- Manca d’una necessitat o problemàtica per part dels empresaris per associar-se de cara a resoldre un problema concret en el PAE.
- Poca o cap actuació per part de les administracions locals per a fomentar l’associacionisme.
- L’associacionisme és voluntari. No existeix legislació que obligui a les empreses a que es constitueixi una associació.
La manca d’ens gestors a la major part dels PAE, ha estat un dels motius de l’estat deficient de molts PAE al territori. Per contra, els polígons on s’ha establert una associació d’empresaris, tenen en general, un millor aspecte i estan ben gestionats pel que fa el manteniment i conservació.
L’any 2012, la UPIC va recolzar al Parlament de Catalunya, una proposta de resolució del Grup Parlamentari Socialista, sobre la presentació d’un projecte de llei de polígons industrials, per tal de ser substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.
La proposta consistia en un Projecte de Llei de Polígons Industrials de Catalunya que regulava:
1. La definició en l’àmbit del territori català del terme Polígon Industrial i de les seves característiques, com a element previ a qualsevol procés de millora.
2. La creació d’un cens de polígons industrials que incorpores les dades relatives a les empreses que incloïen, l’estat de les infraestructures i dels serveis existents.
3. La unificació de disposicions existents de caràcter sectorial i/o parcial per tal de facilitar el desenvolupament i la gestió
4. L’establiment d’un programa continu de millora dels Polígons Industrials, amb la dotació econòmica adequada, per garantir el manteniment i la dotació d’infraestructures i serveis.
5. La configuració d’un model de gestió pública-privada dels Polígons Industrials que superés el marc existent.
6. L’adopció d’estímuls financers específics i la simplificació administrativa que facilités la implantació de noves activitats.
El Parlament de Catalunya i les forces polítiques que en tenien representació, coincidien plenament en el diagnòstic que feia falta una actuació integral de l’Administració de la Generalitat per tal de millorar la situació dels polígons i la competitivitat de les empreses que s’hi troben instal·lades, especialment en aquells moments de crisi econòmica en que es feia especialment urgent millorar la eficiència de la regulació dels sectors econòmics per tal de fomentar la seva reactivació i la creació d’ocupació.
Vuit anys desprès el Govern ha aprovat l’Avantprojecte de Llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU).
El Govern aprova l'Avantprojecte de llei de les APEU, una eina de promoció i millora de la competitivitat de les àrees econòmiques basada en la col·laboració publicoprivada
L’objectiu de la futura llei, impulsada per la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Coneixement, és assentar les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració publicoprivada en àrees de concentració d’activitat empresarial, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial i/o de serveis. Les APEU facilitaran que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta amb l’objectiu de millorar els serveis i la qualitat de l’entorn, complementant les actuacions dels poders públics i potenciant la col·laboració entre agents públics i privats.
Donada la singularitat dels Polígons d’Activitat Empresarial (PAE), el projecte de llei recull de manera explícita alguns aspectes diferencials.
La Generalitat, Diputacions, i Consells Comarcals duran a terme accions de sensibilització, coordinació amb ajuntaments i entitats gestores, impuls i dinamització dels PAE, la seva classificació i avaluació, i l’actualització del sistema geogràfic d’informació SIPAE. Així mateix, realitzaran accions de comercialització per visibilitzar la capacitat industrial i logística dels polígons d’activitat econòmica a Catalunya.
Es podran acordar ajuts públics a les APEU dels PAE: Aquests ajuts s’articularan en funció del pressupost previst en el pla d’actuació de l’APEU en relació amb la recaptació fiscal de la zona (IBI més IAE). Si el pressupost és inferior al 80% de la recaptació fiscal, se li concedirà una subvenció d’almenys el 5% de l’esforç fiscal comptabilitzat. Si el pressupost de l’APEU és superior al 120% de la recaptació fiscal, la subvenció a atorgar-li serà com a mínim del 20% de l’esforç fiscal realitzat pel PAE.
Per a la nova tecnologia 5G, la promesa principal se suposava que era la velocitat ràpida, però ha estat del tot decebedor per a la majoria de la gent
La raó, principalment, té a veure amb el fet que les velocitats de descàrrega super ràpides promeses només són possibles amb dispositius i xarxes 5G equipats per ones mil·limètriques (mmWave), però aquest tipus de senyals tenen un abast limitat i una disponibilitat limitada, o més ofertes en les freqüències de banda mitjana crítiques (2,5-3,5 GHz), que tot just comença a estar disponible. No obstant això, la velocitat més lenta que experimenten la majoria dels adoptants primerencs 5G és també perquè moltes xarxes primerenques de 5G són relativament immadures, des d’una perspectiva tècnica.
Afortunadament, l’esperança es troba a l’horitzó en forma de millores de xarxa que es denominen col·lectivament densificació. Tal com suggereix la frase, la densificació de xarxa 5G es refereix a integrar més elements en un espai determinat. Moltes persones creuen que es refereix principalment a afegir més punts de transmissió cel·lular a una xarxa. Tot i que això és cert, és només una part de la resposta. També es treballa molt per augmentar el nombre / volum de senyals que es poden portar a les xarxes sense fils, tant per ampliar el rang de freqüències que poden transportar senyals com per augmentar la informació que es pot transportar en qualsevol freqüència donada. L’objectiu de tots aquests esforços és aconseguir que les xarxes 5G siguin més ràpides i reduir la latència o el temps de retard.
Com passa amb moltes coses, el procés de densificació i millora del rendiment de les xarxes 5G serà un camí relativament llarg i complicat. És fàcil oblidar que hem passat alguns d’aquests mateixos problemes en els primers dies del 4G, per la qual cosa no ens hauria d’estranyar que els experimentem també amb 5G.
Redefinir l'experiència dels empleats: com crear una "nova normalitat"
El COVID-19 ha travessat els llocs de treball com un huracà, escampant els empleats en totes direccions, exposant molts a nous riscos i redefinint el que els treballadors necessiten per fer la seva feina de manera segura, eficient i eficaç. Al mateix temps, les necessitats i expectatives dels clients també han canviat dràsticament. A mesura que les interaccions s’han mogut online i la pressió econòmica ha fet que els ingressos siguin una qüestió de supervivència de la marca, els punts de contacte en què s’entrecreuen el client i l’empleat, moments en què una marca pot crear (o perdre) valor, s’han tornat encara més crítics del que ja eren, algunes qüestions es poden comptabilitzar fàcilment, com els ingressos, altres no es poden, com les connexions emocionals.
L’enfocament del líder empresarial passarà de la supervivència i la resiliència a la recuperació i la salut a llarg termini de la empresa, el disseny de l’experiència laboral (EX) serà primordial. L’imperatiu empresarial és clar: segons una enquesta mundial de PwC del passat 15 de juny, gairebé dos terços (el 63 per cent) dels CFO busquen generar ingressos canviant o refrescant el seu producte i serveis. Però la innovació no surt del aire: cal crear les condicions internes perquè es produeixi, i això vol dir redissenyar l’experiència dels empleats per fomentar el pensament i l’experimentació creativa i deixar lloc al fracàs en el camí. Una bona experiència dels empleats condueix a una bona experiència del client que, a continuació, retorna als seus empleats un sentit de la finalitat i la satisfacció, creant un cercle virtuós. La crisi global ha accelerat aquestes transformacions del lloc de treball, que ja estaven en marxa.
Centrar-se en tres accions claus per crear el programa EX del futur, una habilitada digitalment i una de col·laboració i utilitzar el design thinking per desencadenar creativitat i innovació, ajudarà a preparar l’empresa per a un èxit futur.
- Aprofundir en la seguretat i el benestar dels empleats
- Aprofundir la connexió amb els que treballen per l’empresa
- Plantejar-se la definició de l’èxit.
SEAT ha presentat un pla d'inversió a cinc anys, de 5.000 milions per a renovar instal·lacions, equips i processos a Martorell
El president de Seat, Carsten Isensee, es va reunir amb el rei Felip VI i el president del Govern, Pedro Sánchez, per a traslladar-los la intenció de l'automobilística espanyola de produir models elèctrics a Martorell a partir de 2025.
La marca, propietat del grup Volkswagen, s'està preparant així per al desenvolupament de nous models i assumir la producció de nous projectes amb els quals assegurar l'ocupació i impulsar el seu futur.
Seat compta amb una plantilla de més de 15.000 empleats i tres centres de producció: Martorell, Barcelona i components. A més, també posseeix un centre tècnic i un altre de disseny dins de la seva planta d'assemblatge.
Isensee també ha avançat que la marca obrirà una nova oficina en la Rambla de Barcelona amb un equip de més de 150 desenvolupadors de programari que crearan aplicacions i solucions digitals per a impulsar Seat i Cupra, a més de definir solucions digitals per al consorci automobilístic alemany. La signatura ja ha incorporat a 20 persones a Seat:Code i contractarà altres 100 en els pròxims mesos.
Segons Isensee, Martorell produeix ja "pràcticament al mateix nivell" previ a la crisi COVID-19, amb 1.900 cotxes per dia. La factoria catalana començarà a assemblar en la línia 2 el nou Cupra Formentor, que serà el cotxe oficial del Futbol Club Barcelona, i la versió híbrida endollable del Lleó en el segon semestre de l'any.
Així mateix, va assegurar que el desig de Seat és produir un model 100% elèctric a Martorell a partir de 2025 i que les plantes de Barcelona i Components estan prop de recuperar els volums anteriors a la pandèmia.
EIDE va col·laborar en la redacció d’esmenes a la proposta de l'Avantprojecte de llei de les APEU
EIDE, juliol 2020
La recent notícia de l’aprovació de l'Avantprojecte de llei de les APEU pel Govern, impactarà l’associacionisme dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE), incloent els polígons industrials.
EIDE va col·laborar l’any 2019 amb la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) en la elaboració d’esmenes a l'Avantprojecte de llei de les APEU.
De les 30 esmenes presentades, es van admetre parcialment quatre y de forma íntegra 2. Destaquen les següents:
· Que l’elaboració del pressupost s'hagi de fer sempre en els tres mesos anteriors a la seva entrada en vigor.Admetre parcialment, afegint al redactat del punt 1 de l'article 29, el següent incís: "... Dins els tres últims mesos de cada exercici econòmic."
· Incloure en l'apartat d de l'article 33 de l'avantprojecte de llei -elements comuns de titularitat pública-, la recollida de residus urbans, en col·laboració amb l'administració local.Estimar parcialment l'al·legació, afegint a l'article 33, apartat d, de l'avantprojecte: "residus urbans que no siguin responsabilitat directe del productor, en funció del que determini la normativa corresponent.
· Afegir els consells comarcals i diputacions a la subdirecció general competent en matèria d'inversió industrial, per la col·laboració prevista en aquest article, per l'impuls i dinamització dels PAE. Es considera adien aquesta proposta que te per objectiu ajudar a contribuir a la implementació de les APEU en PAE, en el ben entès que aquestes administracions no gaudeixen, segons l'avantprojecte de llei, de capacitat per iniciar la constitució d'una APEU.
Que el o la gerent de l'entitat gestora tingui entre les seves funcions l'elaboració de la memòria anual. S'estima l'al·legació en el sentit de modificar el redactat de l'article 25.4, de la següent manera: Correspon al gerent o la gerent les següents funcions que li són encomanades pel president o l’assemblea, i el redactat de l'apartat a) de la següent: Elaborar el pressupost de l'APEU, de la liquidació i dels comptes anuals, amb la corresponent memòria anual d'activitats.